Som un grup de veïnes i veïns del Barri de Gràcia. Ocupem sis cases al carrer Mare de Déu de la Salut des de l’any 2005. En el moment en que van ser okupades estaven abandonades i expressament degradades, amb els sostres i terres parcialment destruïts, a l’espera d’un procés d’expropiació. Durant aquests sis anys les hem reconstruït convertint-les en llars estimades que han acollit i segueixen acollint a molta gent.
El 7 d’octubre se celebrarà un judici civil en el que es demanarà el desnonament i subsegüent desallotjament de les nostres cases i la d’una veïna que porta dècades vivint allà. En principi no ens podrem presentar; se’ns demanen mil cinc-cents euros de caució per a poder participar en la “justícia”. Igualment, de poc serviria la nostra assistència ja que, segons els seus termes, res dels nostres 6 anys d’energia, vida, treball i amor té valor. El seu món és un món estèril, fet de guanys i transaccions, amb el que no podem, ni volem, dialogar.
L’actual propietari de les nostres cases, com de tantes altres a Barcelona, és Nuñez y Navarro. S’amaguen darrera d’una multitud de filials, una eina més en la seva estratègia d’acumulació de guanys. Josep Lluís Nuñez i el seu fill Josep Lluis Nuñez i Navarro, porten dècades estafant, i rebent favors a canvi del pagament de suborns a funcionaris públics i polítics de torn. També porten dècades especulant amb el sòl i convertint aquesta ciutat en un lloc cada vegada més inhabitable.
Cada dia a l’estat espanyol hi ha 300 desnonaments. A Barcelona hi ha milers de persones sense casa o vivint en extrema precarietat. I com a contrapartida, només en el nostre barri hi ha uns 8000 pisos buits. I com a tants altres llocs, se segueix fent fora als veïns del barri.
És hora de fer front a l’especulació i a les màfies immobiliàries i financeres. Lluitem per les nostres cases, i pel nostre futur immediat i vital, però també pel món en el que volem viure. En solidaritat amb les i els veïns, veïnes i cases sota amenaça de desallotjament, i pel suport mutu, resistirem. I resoldrem de forma directa i col·lectiva les nostres necessitats bàsiques.